LA LLEGENDA DEL DRAC DEL PATRIARCA -Conter en valençia- Versio de Marcel Marck

Valençia en el any 1392. Es una ciutat q´esta creixent molt depresa. En ella, conviuen tres cultures: La Cristiana, la Mora, i la Juea. S´an ampliat les muralles, i acaba de aprobarse el projecte de la construccio de una gran porta d´entrada a la ciutat; La porta d´els Serrans

Estem en que...fa molts anys, en les voreres del riu Guadalaviar, al que hui en dia conoguem com riu Turia. Habitaba un estrany i temedor animal. Diu la llegenda q´atacaba a la gent q´se apropaba al riu, q´els deixaba sense brasos, sense cames i tambe sense cap; Per aixo el poble, estaba atemorit. Habia q´fer alguna cosa, pero la pregunta era ¿El que?
El Govern de la ciutat, vá decidir que fora un home jueu, convicte, que a cambi de la seua llibertat anara enfrontarse al drac. Este home era el meu avant-passat Carbucco

DIALEC DE CARBUCCO Y LA AUTORITAT.-

A arribat la nit acordada per Carbucco, un grapat de gent esta prop de la vorera del riu, y com ell a demanat , porten torxes.
Una dona diu a la seua cosina
.-Esta nit es. Un valent ciutada cridat Carbucco, té el valor d´enfrontarse al drac. fixat si mos vol, que arriscara la seua vida per a lliberarnos de eixe terrible animal, qué segons diuen esta poseit per el dimoni.
Aixina anaben les coses. El poble estaba convençut d´que un valent ciutada, per solidaritat amb els demes veins, anaba a exposar la vida enfrontanse al drac.

.-¡Que valent es Carbucco! ¡Se va a enfrontar al drac , solament amb una llança!
.-Xiquets, xiquetes, escomençar a fer un soroll ven fort, per a que eixca el drac del seu amagatall.
.-¡Els rugits del drac, ja s´escolten!

Carbucco, porta un sac que li cobrix el pit, i una llança en la ma dreta.
Quan apareix el animal, Carbucco, es lleva el sac, i queda al descubert una cuirassa plena de troços xicotets d´espill (d´espillets)

I aixina, amb una cuirassa cuberta de espillets, el meu avant-passat, va aconsiguir espantar al drac. Va ocorre el següen: El drac al vore la seua imatge reflexada amb cada u dels troços d´ espill que cobrien la cuirassa, va penssar.- Son molts per a mí.
I s´en va anar cap arrere, espantat i amb la boca auverta. Este fo el instan q´ el Carbucco le va introduir la llança en la gola , i de esta mena, es va acabar en el perill que representaba el drac en el riu Guadalaviar, y Carbucco va quedar lliure y es va dedicar a cristaller, sent sense ducte, el que mes treball tenia en tota Valençia
I esta, xiquets y xiquetes, es una versio de una llegenda q´de boca en boca, a anat pasant els anys i els segles. La llegenda del Drac d´el Patriarca.
¿Vos a donat por? Espere que no molta.
I desixem que ara, festiveu amb nosaltres, el triunf d´ Carbucco, y demanem un aplaudiment per la exida del Drac. Si, pero no el lleig i diabolic, sino u, divertit i molt simpatic.
Endavant.